Les responsabilitats del ciutadà

Circula per Internet la següent declaració d’intencions, anomenada Proclama #2009:

 

Tots els Éssers Humans posseeixen el dret i el deure de garantir que:

Viuen i han de poder viure en llibertat, són i han de ser iguals davant del Dret, expressió suprema de la seva voluntat comuna, sens perjudici de raça, procedència, condició sexual, classe social, creença religiosa o ideologia política. Tots els ciutadans gaudeixen i han de poder gaudir de la Solidaritat, la Llibertat, la Igualtat i la Dignitat, les quals es complementen i completen l'existència dels Éssers Humans, doncs la seva més profunda finalitat és l'assoliment i el gaudi de la Felicitat.

 

Drets = deures. L’equilibri inalienable que fa de l’individu un ciutadà, i mai un súbdit (ja que, sinó, només tindria deures). Un ciutadà s’ha de comprometre amb la seva comunitat, i la millor manera de fer-ho és col·laborant, activament o passiva, en el món associatiu.

 

Si col·labora activament significa que s’interessa per tot allò que duen a terme els membres de la junta directiva de l’associació de la que en forma part, o fins i tot se’n converteix en un més, ajudant a desenvolupar tots els projectes i temàtiques que lidera la organització, sumant el seu know-how al dels seus col·legues. Si col·labora passivament, en canvi, no significa que se’n desentén completament de tot el que fa la seva associació, ans al contrari: pagar la quota periòdica de membresia no pot suposar una delegació total i completa, una visió de la seva associació com a un servei unidireccional, sinó un compromís, per ben petit que sigui, de control democràtic cap a tot allò que tracti i faci l’associació de la que en vol ésser només soci, sense més obligacions que aquesta condició li suposaria. Busca que el modus operandi de l’associació que estima el satisfaci, aconsellant-la i assessorant-la si cal, que se senti ben informat, i envia informació valuosa als membres de la junta directiva, es fa escoltar i busca que l’escoltin, i quan arriba el moment de votar en les assemblees (extra)ordinàries, vota, delegant el vot si cal.

 

Un ciutadà és responsable voluntari davant de les organitzacions de les que n’és soci, però està obligat a ser responsable ple davant de les administracions públiques i dels seus representants polítics. Si no vol ser soci de cap organització està en el seu ple dret, però no passa el mateix amb la sistèmica representació política i administrativa, que sempre ha existit i existirà. Per assolir les màximes quotes de democràcia, el ciutadà és el primer en garantir-se a sí mateix que no li aixequin la camisa, i el sistema li entrega molts mecanismes per a poder queixar-se, fer suggeriments i donar la pròpia opinió. Un d’aquests mecanismes és el dret inalienable d’associació, el qual presenta les responsabilitats abans esmentades en aquest article. Altres mecanismes són les participacions directes a consells de barri, plens de districte, audiències públiques, oficines d’atenció ciutadana, etc., en les que el ciutadà no només pot fer saber la pròpia queixa, sinó que pot presentar propostes per a solucionar-la. La democràcia no és mai unidireccional, des de l’elit, des de l’administració al ciutadà, vist com a administrat (una fórmula contemporània de súbdit), sinó que és més aviat recíproca, des del ciutadà a l’administrador i polític i viceversa, si falla un moviment falla tot el sistema.